dimecres, 25 de setembre de 2013

El carrer de Can Ros

Can Ros (també coneguda com a ca l'Armera) és la masia els terrenys de la qual constitueixen l'origen del barri del Congrés. Efectivament, la família Ros va vendre poc més de setze hectàrees al Patronat d'Habitatges del Congrés Eucarístic i sobre elles es va edificar la urbanització projectada pels arquitectes Josep Soteras, Carles Marquès i Antoni Pineda.

El Nomencàtor de la ciutat ens diu que la família Ros n'és propietària des que la va heredar el 1867. Des del segle XVII havia estat propietat dels Peguera. Amb tot, la masia és original del segle XV i, a més, se sospita que podria estar construïda sobre les restes d'una vila romana.

La masia encara existeix i es pot veure al carrer de Tedeschini. Una part, tancada, és utilitzada encara per la familia propietària i l'altra, ocupada per un restaurant de la cadena o franquícia Tasca i Vins pot contemplar-se, com és lògic, amb molta més facilitat. Amb tot, sembla que hi ha algun precedent d'autorització a blocaires per accedir-hi i fer fotografies a la finca, per dins i per fora. Si trobo alguna persona que m'hi pugui presentar a la família Ros (no m'agrada la porta freda per a aquestes coses) potser faci l'intent jo també.

I pel que fa al carrer pròpiament dit, és un carrer d'uns 300 metres de llarg, que transcorre pràcticament d'oest a est, neix a la confluència dels carrers de Vèlia, Espiga i Cardenal Tedeschini i mor al límit del barri, al carrer de Concepción Arenal.

Podem dir que aquest carrer delimita el que serà l'àmbit d'equipaments col·lectius més important del barri, atès que passa per davant de les pistes de tennis i de l'explanada del Canòdrom (sigui quin sigui l'invent que s'hi acabi fent allí) i a tocar dels jardins que s'ubiquen entre els blocs d'habitatges delimitats pels carrers de Vèlia, Pardo, Riera d'Horta i, és clar, el propi Can Ros.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Compte amb el que dius. Critica tot allò que vulguis (incloent-me a mi, si cal), però els insults i les grolleries, deixa-les a la taverna. Em sabria greu fer-ho, però si no respectes les persones, hauré d'esborrar el teu comentari. De ben segur que no caldrà, veritat?