dimecres, 30 de juliol de 2014

El Canòdrom, al paper de diari

A les acaballes d'aquest mes de juliol, tradicionalment portal de les vacances (per a qui en tingui i pugui i les faci ara), «El Periódico» és fa ressò del problema del Canòdrom i recull un breu resum de les declaracions de Betlem Ayúcar, presidenta de la Taula del Canòdrom i de l'Associació de Veïns Congrés-Indians, amb una no menys breu exposició del problema.


No sé si els qui no estiguin al cas sobre la qüestió -del barri i de fora del barri- ho entendran massa bé, per aquesta característica d'«El Periódico» de ser una mena de tebeo amb poca lletra i molta fotografia. Però és el que hi ha.

Demà, els clip-press de l'Ajuntament duran aquestes dues pàgines del rotatiu barceloní i tanmateix pot inclús passar que algú de la Casa Gran pregunti a algú altre quina història és aquesta d'un canòdrom (No havia plegat, el canòdrom aquest?).

Bon estiu i fins el setembre

dijous, 10 de juliol de 2014

Joc brut

Abans d'ahir va haver una qüestió al plenari del Districte que no he comentat aquí però no m'ha passat per alt. En un moment determinat, l'Enric Fernández-Velilla (Grup Socialista), va preguntar -en el context de la Mostra d'Entitats i Comerç del Barri del Congrés-Indians celebrada el proppassat 14 de juny- quina és l'adreça de la sucursal/delegació/oficina -o com se li vulgui dir- d'Òmnium Cultural al barri. Va respondre el Claudi Cervelló dient que Òmnium Cultural no tenia seu pròpia al barri però que s'havia convidat a l'entitat per la seva especial rellevància dins la vida social i cultural catalana.

Resposta típica de polític per sortir-se'n del pas (ho sento, Claudi, però no te'n vas sortir). Aquests motius haguessin justificat igualment convidar Càritas, el RACC o el Casal Infantil del Raval. Però no es va convidar Càritas, el RACC o el Casal Infantil del Raval, es va convidar, precisament, Òmnium Cultural.

Jo no hi vaig ser el dia 14; més ben dit, sí, però tard, quan ja tothom plegava o bé havia plegat, atès que un assumpte de màxima importància em va obligar a anar a Madrid aquell dia i, per tant, fins abans d'ahir, arran de la pregunta de l'Enric, no vaig saber res d'aquesta qüestió. He preguntat a l'Enric i em diu que la gent d'Òmnium Cultural va estar fins migdia, allotjada en una carpa sense distintius, i es va passar l'estona repartint propaganda independentista i promocionant el 9N. No se sap (o l'Enric no sap) qui va ser el qui va convidar a l'entitat en qüestió -val insistir en que no té cap relació específica amb el barri- però sembla ser que la majoria d'entitats del barri desconeixien la presència d'Òmnium Cultural fins que aquesta es va fer palesa.

Sempre he volgut allunyar d'aquest blog la política que s'escapi dels àmbits del barri o de la ciutat; l'àmbit metropolità, com a molt (tot i que no recordo haver-hi parlat). Potser hagi fet alguna vegada alguna excepció aïllada, crec que no, però, en tot cas, avui ho serà.

No faré explícita aquí la meva posició sobre el 9N i tot allò que significa. No m'amago: qui la vulgui conéixer, la trobarà àmpliament exposada en la major part de les 17 entrades d'aquesta sèrie del meu blog generalista, però no la vull exposar precisament aquí.

La onada sobiranista que estem vivint en aquests moments és molt i molt delicada. L'argumentació del sobiranisme parla de majories socials, però no es pot parlar en aquests termes, perquè en una qüestió de o no, la majoria silenciosa en aquest cas sí que té un valor i un valor important. Que no es pot interpretar, compte, però que hi és. N'ha hagut manifestacions, sí, i alguna molt nombrosa, d'acord, però cap d'elles defineix per sí sola cap majoria social. Que potser existeixi, però que ningú la pot fer valdre en favor seu.

En l'àmbit del barri, és a dir, de la convivència veïnal, la qüestió, com a tots els barris, com a tots els col·lectius, és una qüestió de sensibilitats individuals i aquestes sensibilitats existeixen, en ambdues tendències, en totes les associacions del barri com en el propi barri globalment entès. No hi ha una sola comunitat de veïns que no tingui representants -en qualsevol proporció- de les dues tendències (o de les tres, o de les quatre, si n'hi ha tantes); pràcticament no hi ha família en la què, en diferents proporcions d'una família a l'altra, no hi hagi aquesta diversitat d'idees, d'opinió, d'ànsia o de sensibilitat, digues-li com vulguis.

Els qui van convidar a Òmnium Cultural a una manifestació estrictament de barri en la què Òmnium Cultural no hi pelava res, no van fer altra cosa que una manifestació de mala fe, a més d'un engany a les entitats -o a moltes d'elles- i al propi veïnat que no va anar a la Mostra a veure mítins ni propagandes. De ningú. Dels escrúpols de la dirigència d'Òmnium Cultural aprofitant qualsevol manifestació cívica per colar la seva campanya sí que, en canvi, ja en tenim moltes notícies.

L'explicació del Claudi no és, en absolut, convincent. Gens ni mica. I no tan sols no és convincent sinó que és, a més, sospitosa, perquè el propi Claudi i els interessos parcials als qui representava en aquest cas son perfectament coneixedors de que aquesta explicació és absoluta i premeditadament falsa. Qui vulgui que hagi estat el promotor de la presència d'Òmnium Cultural (jo hi tinc les meves sospites) ha comès un acte de pur i simple sectarisme. Ha estat un clar acte d'emmetzinament de l'ambient i de la convivència al barri, amb premeditació i ocultació sense cap altre finalitat que aprofitar-se'n de cara als seus interessos partidistes.

Per a la festa de l'any vinent -que ja seria mala sort que tampoc hi pogués anar- preguntaré abans sobre aquest particular. I si es pretén reproduir-lo, aleshores amb mi que no hi comptin ni de visita. Encara que no tingui res important que fer.

I si arribo a saber-ho, no callaré, tingueu-ho per ben segur.

dimecres, 9 de juliol de 2014

El Canòdrom ahir i demà

Bé, doncs com us deia a l'entrada anterior, ahir a la tarda es va poder salvar el Canòdrom en allò que interessa al barri del Congrés i dels Indians. Salvat de moment, és clar: diguem que podrem passar l'estiu tranquils, però en algun moment de la tardor o de l'hivern -si és que el tema no es congela fins després d'eleccions o, com ja ha succeït, tres anys més- tindrem un pla -una modificació del PGM- alternatiu. I aleshores veurem què passa.

Ahir, com us deia, tots els grups municipals, menys el PP que es va abstenir i CiU, que havia presentat la proposta, van votar contra la modificació del Pla General Metropolità pel que fa a l'entorn del Canòdrom. El que més em va agradar és que la pràctica totalitat dels grups van justificar la seva negativa en l'oposició del veïnat del Congrés-Indians formulat per les entitats del barri presents a la Taula, tot i què algun que altre grup em va fer l'efecte de què va fer la manifestació aprofitant l'avinentesa. Que comença el compte enrera per a les eleccions municipals del proper any, vaja... Però, bé, la cosa ha estat així, per una raó o per l'altra.

A l'acte del plenari n'hi va haver presència veïnal. Molt petita, com éra previsible però no menys lamentable, no vam arribar a trenta. Bàsicament, representants de les entitats i algú per lliure: jo i, potser, algú altre més, no massa més; diguem-ne que veïns espontanis, allò que es diu veïns espontanis, no en va haver.

Alguns dels veïns presents ahir a la tarda

L'Enric Fernández-Velilla, veí i conseller de Districte, saluda a alguns veïns
 Per tant si hem de ser justos, s'ha de dir que aquesta és una victòria de la gent que ha treballat de ferm per arribar a aquest final feliç provisional però no es pot deixar de dir que la victòria no ha estat del barri, que el barri ha obtingut un regal que en absolut s'ha merescut. Així de clar ho dic i a qui li cogui, que es grati.

Aspecte general de la sala del plenari del Consell de Districte

Moment de la intervenció de Betlem Ayúcar (Associació de Veïns i Taula d'Entitats)

El regidor Blasi conversa amb alguns veïns després de la votació
Ahir en parlàvem de què a la tardor començarà la moguda per tal de resoldre el problema del carrer de Garcilaso. Com sabeu, la perillositat del carrer de Garcilaso és tan notòria que ja hi tenim un mort (tres, en el conjunt del barri, en una setmana veritablement negra) i cal exigir a l'Ajuntament, al Districte, que s'hi posi fil a l'agulla en aquest carrer. I res de pedaços, res de senyals d'stop; la gent conscient i responsable ja fem stop sense necessitat de que hi hagi senyal; el problema és la gent que no és conscient i responsable, i el problema és la mala visibilitat que tenen la majoria de les cruïlles pel fet de què, legal o il·legalment, l'estacionament a les voreres s'apura fins la cruïlla mateixa.

El Canòdrom, més tard o més aviat, tornarà a irrompre en la nostra vida de barri. I així ha de ser, perquè no és tolerable que es perllongui aquesta situació com de limbe en la què ha estat durant tres anys ni molt menys que, quan surt d'aquesta situació, sigui per retallar els equipaments que ja en el seu dia es van pactar. Per tant cal estar preparats des d'ara mateix i sense esperar que hi tornin a venir els problemes, per a:

1. Reivindicar el pacte entre la Taula del Canòdrom i l'Ajuntament, que ja és un pacte de mínims prou per sota del que el barri volia i necessitava originàriament.

2. Replantejar l'ús de l'edifici que, al meu parer (i no sóc en absolut l'únic que pensa així), s'ha regalat massa graciosa i alegrement a l'Ajuntament, deixant-nos vendre la història de l'equipament de Ciutat. La realitat és que l'Ajuntament -ni en aquesta administració ni en l'anterior- saben què fer-ne amb l'edifici del Canòdrom i tot ha estat una successió d'estrambòtics projectes erràtics. Primer va ser el Centre d'Art Santa Mònica (inclús n'hi va arribar a haver un director per al projecte canodròmic que va estar no sé quants mesos sense fer res i cobrant una barbaritat) i ara ens han venut un altre projecte de no sé quina espècie de viver d'empreses artístico-tecnològico-creatives que diuen que no té espai a Barcelona Activa ni al 22@ (són coses diferents, diuen, però no diuen perquè) del què ens van passar unes diapositives que no il·lustraven res exposades per una senyora que ens va explicar quelcom que no va entendre ningú, entre d'altres coses perquè sospito que no hi havia res que explicar. La única realitat que molts veïns -enquadrats o no en associacions- veiem clara és el que deia al començament: l'Ajuntament no sap què fer amb el Canòdrom, no té un projecte clar i definit per al Canòdrom sobretot perquè no te cap necessitat que pugui ser coberta pel Canòdrom (per a algunes coses és massa i per a les altres massa poc), així que ens sotmet a un seguit de fantasies més o menys eròtiques que tampoc s'acaben d'executar mai; en certa manera, benauradament: penseu que el fracàs d'un projecte per al Canòdrom conduirïa a què l'espai restés abandonat i, per tant, més a la llarga o més a la curta, focus de marginalitat, d'incivisme i, portser inclús, de delinqüència... problemes, per cert, que ara mateix no són gaire lluny de materialitzar-se.

Serem capaços d'emprendre tota aquesta tasca reivindicativa tots a una? Tant de bo, però si us dic la veritat, jo no veig el barri amb ànsia com per tirar endavant. S'aconsegueixen uns resultats millors dels merescuts perquè hi ha uns activistes i uns dirigents veïnals i d'entitats millors dels què el barri, per la seva pròpia empenta, mereix.

I ahir vaig confirmar aquesta impressió.

Nota: Les fotografies es divulguen sota una llicència Creative Commons by-nc-sa. Les podeu copiar i divulgar lliurement, però heu de fer sempre esment de l'autor (jo) i d'aquest blog, no podeu fer-ne ús comercial i, si en feu una obra derivada, l'heu de posar sota la mateixa llicència (ens hem d'acostumar a compartir, xicots)

dimarts, 8 de juliol de 2014

ATURAT!!!!

És només un apunt d'urgència, demà us ho explico millor.

La modificació del Pla General Metropolità que suposava perdre le meitat dels equipaments del Canòdrom -pèrdua definitiva per manca d'espai al barri per a equipaments- ha estat feta enrera mitjançant l'informe negatiu en la votació del plenari del Districte. Tots els grups municipals -excepte CiU, és clar, i el PP- han votat en contra de la modificació del Pla, motivats per la disconformitat del veïnat del Congrés-Indians, representat per les seves entitats. El PP, tot reconeixent que la modificació té forats i assolint les queixes veïnals, ha preferit, no obstant, abstenir-se. Algun dia, algú ens explicarà aquests misteris de la política professional o semi-professional.

Per tant, el tema Canòdrom segueix vigent; s'ha pogut evitar una catàstrofe -entesa com a tal en el context de què parlem- però els problemes i la possibilitat d'una nova disbauxa podrien no haver-se acabat.

Tranquilitat aquest estiu, però a la tardor, més que probablement, el Canòdrom, com a problema, tornarà a ésser present en la vida del barri.

Demà, més.

divendres, 4 de juliol de 2014

Tots a la plaça Orfila!!!

El proper dimarts, 8 de juliol, a les 19:00 hores (7 de la tarda), tindrà lloc el plenari del Districte de Sant Andreu en el què l'actual administració municipal vol tancar el tema del Canòdrom deixant-nos als veïns del Barri del Congrés i dels Indians gairebé sense possibilitats de tenir en el futur els equipaments que necessitem i que fa tres anys ja s'havien negociat i tancat. Ara, l'Ajuntament fa un replantejament i ens deixa amb molt més que un pam de nas.

No us vull enganyar: la cosa pinta malament. Hi hauria esperances si la mobilització dels veïns fos general, però sabem que això no succeïrà, oi? No: s'està millor a casa, és clar. Ja ens queixarem després, quan necessitarem -potser vitalment- algun dels equipaments que no tindrem.

Tot i així, hi ha convocatòria. Des de l'Associació de Veïns m'informen que la Taula d'Entitats ens convoca a tots per ser-hi allí, per fer força, per donar empenta als qui defensaran les opcions del barri.

Ens trobarem mitja hora abans, a les 18:30 hores (dos quarts de 7 de la tarda), a la plaça Orfila. Si som molt poquets, entrarem a la sala de sessions. Si som pocs, també hi serem al vestíbul. Però, si fóssim molts, a més de la sala de sessions i a més del vestíbul, podriem ésser a la plaça Orfila fent xivarri, reclamant els nostres drets, fent que l'últim tren per al barri s'aturi en aquesta estació.

Jo hi seré, és clar.

I vosaltres?

.

dimarts, 1 de juliol de 2014

Assemblea 2014 Associació de Veïns

Ahir es va celebrar l'assemblea anual de l'Associació de Veïns Congres-Indians; una mica tardana, al meu parer, perquè això d'aprovar gairebé al juliol els pressupostos per a l'any corrent... però vaja, passa a moltes entitats. Quan les coses funcionen amb quatre voluntaris que tiren sols del carro tampoc no es pot filar tan prim en les exigències de gestió com si això fos el RACC. Com a nota positiva, en canvi, el fet de fer l'assemblea ja entrat l'estiu i amb llum de sol a dos quarts de deu del vespre, va fer que l'afluència de socis fos sensiblement més alta que quan l'assemblea se celebrava a l'hivern o començament de la primavera, amb clima fred i fosc a les set de la tarda: tenint en compte que la immensa massa social -si més no, la que assisteix a les assemblees- és gent gran en la seva pràctica totalitat (jo sóc dels joves i d'aquí a un mes i mig casco els 59), el clima i la llum són factors determinants.

A banda de les qüestions de tràmit (lectura i aprovació d'acta anterior, liquidació de comptes, pressupost 2014, etcètera) que han de restar en la intimitat associativa, es van tractar dos temes que van més enllà -sobretot un d'ells- del simple interès associatiu i que afecten tot el barri.

Un és el tema del local. Ja hi ha un projecte que, en principi i sobre el paper, no pinta malament, en què, mantenint el volum de l'edifici, l'interior es reestructura completament i n'hi dóna més funcionalitat, a més de servir al seu nou ús, que ja no és ser la seu de l'Associació de Veïns sinó un local municipal de barri una de les funcions del qual és allotjar la seu de l'Associació... a més d'altres dues o tres. Oficines, sales polivalents i la gran sala d'actes (que parteix de la base de l'actual) que tan bon punt pot tenir la funció de teatre o cinema com la de sala de ball o de festa (una revetlla, un cotilló de Cap d'Any...). Les obres començaran al febrer del 2015 i es perllongaran durant 16 mesos, és a dir, haurien d'estar enllestides per a l'estiu del 2016. Ja veurem quan comencen i ja veurem si els terminis s'acompleixen, disculpeu si el meu escepticisme és un assassí d'il·lusions, però la puntualitat en l'execució dels projectes no és una virtut que caracteritzi l'Ajuntament de Barcelona, ja no amb l'actual administració, sinó que no recordo que mai l'hagi tingut. I repeteixo que tinc els 59 aquí mateix. És a dir, em permetreu que aventuri que molt més probablement el nou local estigui llest per al 2017... i ja veurem en quin moment del 2017. Sí perquè, a més a més, la teulada actual és d'uralita (fibrociment, per ser rigorosos) i ja recordeu el que va passar amb el Canòdrom per aquesta causa. També és cert que la uralita, al Canòdrom, hi va aparèixer sense que ningú hi comptés, i en el cas del local ja s'hi compta. Però no em sorprendria que el refonoll de la uralita donés pel sac també en aquesta ocasió (com a realitat... o com a pretext per a l'endarreriment sobre el termini previst).

Mentrestant, l'Associació de Veïns s'allotjarà en un altre local que, en aquests moments, no se sap encara quin serà, diu que s'està cercant, però també em va semblar entendre (puc estar equivocat, compte) que ja n'hi ha algun candidat. No és fàcil: ha de ser un local ubicat en lloc visible, de dimensions adequades i, com qui diu, llest per ficar-hi mobles i posar-s'hi a treballar, no es contempla -perquè no seria operatiu- fer-hi obres de condicionament.

L'altre tema és el del Canòdrom. Sobre la problemàtica del Canòdrom no hi insistiré perquè la vaig explicar amb prou amplitud aquí i, sobretot, aquí. La queixa de la Belén Ayúcar, presidenta de l'AV, és recorrent, però no menys certa (i jo, com ja sabeu els dos o tres que seguiu aquest blog, la faig totalment meva): aquest barri és completament mort pel que fa a mobilitzacions. Bé: el nou projecte municipal per al Canòdrom (més aviat la nova enredada municipal per al Canòdrom) es tractarà en el plenari de Districte del proper dimarts dia 8 de juliol, a les 19:00 hores, a la seu del propi Districte, a la plaça Orfila. Poden passar tres coses: una, que només hi anem tres o quatre (bé, ens prendrem un cafè); altra, que hi anem un centenaret de persones (ja no prendrem un cafè perquè per a un bar som massa colla, així de cop); i una altra més, que hi anem uns quants centenars de veïns del barri (ja no m'atreveixo a dir un o dos milers perquè això és il·lusori, tot i què un o dos milers representen entre el 8 i el 12 per 100 d'habitants del Congrés-Indians, que no és tant) i muntem una gresca pacífica però ben sonora (una cassolada, per exemple), davant la seu del districte. En els dos primers casos (que, malauradament, són els previsibles) no farem res i sobre el futur del barri i de la seva possibilitat de gaudir d'equipaments hi cauran les tenebres. Si es dóna la tercera, potser mantindriem oberta la possibilitat de fer-hi encara alguna cosa; si més no, hi donariem força moral i política als membres del plenari que defensen un Canòdrom com cal.

El dia 8 a les 19:00 jo hi seré allí. Sé que d'altres persones, també. Però tanmateix sé que serem pocs, que serem quatre gats i per això, com a l'infern de Dante, abandono tota esperança.

Recordeu aquesta data del 8 de juliol de 2014 a les 19:00 i el dia que hàgiu d'anar a les quimbambes per obtenir un servei que hauríeu de tenir al costat de casa o, quan sigueu vells, i per gaudir d'una residència pública i decent, poso per cas, hàgiu de renunciar a les arrels i la gent amb la què hi heu conviscut al barri tota la vida, intenteu recordar on hi éreu (o bé on no hi éreu) i què fèieu tal dia i hora.

Si no, tranquils: ja us ho recordaré jo.