dijous, 16 d’octubre de 2014

Cornut i pagar el beure

Llegeixo a la web de BTV una notícia que em posa de mal humor (tot i que no éra en absolut imprevisible): segons xifres del Consell Econòmic i Social de Barcelona, el nostre districte, Sant Andreu, té l'honor de comptar amb els barris en els què l'atur registrat de llarga durada és més alt i, pert tant, tendeix a cronificar-se. El récord municipal l'ostenten els barris de Baró de Viver, Sant Andreu i el Bon Pastor, amb més d'un 49% (la mitjana a Barcelona -que Déu n'hi do- és d'un 44,8%).


Aquí teniu un interessant mapa interactiu on podeu veure i contrastar dades. Un mapa interactiu que no du cap alegria al nostre barri, al Congrés-Indians: no estem gaire lluny dels barris agraciats amb les xifres més altes (un 48,5%), cosa que ens ubica, en aquest àmbit, en les zones més negres de la ciutat, guardó que compartim amb la totalitat de la resta de barris del districte (la Sagrera encara s'enfila una mica i Navas el tenim a roda).

Un desastre.

Naturalment, l'Ajuntament no té la culpa -o en té molt poca- de les brutalment altes xifres d'atur que el districte i el conjunt de la ciutat pateixen, com també ho pateixen el conjunt de Catalunya i el conjunt d'Espanya. Però no deixen de ser il·lustratius dos detalls: el primer, que el nostre districte, tot i ser més que evidentment el més maltractat per les conseqüències laborals de la crisi (i també per la crisi en el seu conjunt), pateix no tan sols la inversió municipal més petita de tots els districtes sinó que és, en termes absoluts, una veritable misèria; i el segon detall, és que aquestes xifres es produeixen en una ciutat en la què un model turístic que està causant molts problemes ja no tan sols de convivència sinó inclús d'habitabilitat mateixa, es justifica pels grans beneficis que genera a Barcelona. Efectivament, sabem que aquest turisme que ens ha robat la nostra ciutat, genera uns volums de negoci i de guanys immensos, però... on els veiem els ciutadans? Com s'està repartint aquest dineral?

Temo que, com sempre, els ciutadans no som més que els camàlics que paguem a costelles nostres els beneficis desproporcionats d'una minoria.

D'una minoria... de protecció oficial.