dilluns, 23 de febrer de 2015

Turisme a casa

Una de les coses que més m'agrada i a la que hi acostumo a dedicar els caps de setmana de la primavera i, de tant en tant, també de la tardor, és fer turisme de ciutat. Els barcelonins coneixem poc la nostra ciutat i la nostra història, malgrat que els recursos en xarxa (Internet) faciliten l'accés a molta i molt bona informació al respecte; però tot i Internet (ningú valora la xarxa més que jo), és convenient, és bo i és sumament agradable anar als llocs que han estat l'escenari de la nostra història, trepitjar-los, gaudir-los més enllà de l'indubtable valor arquitectònic o artístic, en el seu cas, i pensar, en veure'ls, com aquella història viscuda ha conformat la ciutat i el tarannà dels seus habitants, que no som sinó nosaltres.

És veritat que tampoc ho tenim fàcil. Les enormes riuades de guiris que saturen qualsevol indret barceloní cèntric ja a pràcticament qualsevol època de l'any i durant la major part de les hores del dia, fan que el nostre particular turisme interior perdi sovint atractiu i encís. Ja fa temps que estem constatant que el turisme és un problema a Barcelona i, per a alguns barcelonins (penseu en els qui viuen a Ciutat Vella), és un problema greu.

Per això val aplaudir iniciatives com els itineraris turístics per districtes que ha fet l'Ajuntament. No és la primera vegada que la Casa Gran emprén un projecte així: ja fa temps, va editar, mitjançant el Museu d'Història de la Ciutat unes molt interessants i documentades guies d'Història Urbana que en aquest vincle us podreu descarregar en format electrònic (es venen en paper al propi Museu).


I com que el turisme de ciutat comença per casa nostra, jo us proposo els itineraris turístics (vàlids també per a l'aspecte històric i d'altres ítems culturals) pel districte de Sant Andreu. Són, en total, quatre itineraris i un plànol general. Us els podeu baixar de la pàgina oficial del districte, però, si voleu fer drecera, aprofitant que me'ls he descarregat per al meu propi ús, us n'ofereixo de compartir-los:

- Comerços singulars
- Parcs, jardins i aigua
- Nucli antic
- Patrimoni industrial i arquitectònic

Inclús, si voleu, us podeu posar en contacte amb mi i viure plegats l'experiència i, entre tots, aprendre més (aprendre més del districte, d'arquitectura, d'història, de fotografia...). Jo tinc pensat dedicar-hi els dissabtes i començaria el 7 de març, però, és clar, si fem un grup gran o petit, m'adaptaria al grup, és clar.

Sobre el nostre barri n'hi ha ben poc: els jardins de Massana, el Canòdrom, el conjunt urbanístic i arquitectònic de les Vivendes del Congrés i poca cosa més. És clar que, davant la llarga història de barris com ara el propi Sant Andreu, el Congrés-Indians no és que sigui jove, és que és un infant encara.

Com a crítica negativa, dir que els itineraris no estan massa ben dissenyats per fer-los caminant i menys si es volen veure els diferents punts d'interès amb una mica de deteniment, però ningú no ens impedeix de redissenyar-los i convertir un itinerari en dos, en tres o inclús en quatre.

Doncs ja ho sabeu: calçat còmode, una càmera fotogràfica i una bosseta amb l'esmorzar, que ens n'anem de viatge... per casa nostra

dissabte, 21 de febrer de 2015

Rua de Carnestoltes al barri

El proppassat dissabte 14, va tenir lloc la tradicional Rua del barri del Congrés i dels Indians, amb un recorregut diferent d'altres anys que, la veritat, a mí no em va agradar gaire. Em van comentar que alguns sectors del barri es van queixar de què pels seus carrers mai no passen els nostres events i se'ls va voler donar satisfacció. Celebraré que estiguin contents, és clar, però potser s'hauria de pensar que el barri és un tot i que no podem estar mirant si les coses passen o no al nostre xiringuito. Un barri, com un poble, com una ciutat, té uns llocs cèntrics que són una mena d'àgores, que constitueixen els punts de trobada que, una mica l'urbanisme i una mica nosaltres, hem establert. Tampoc gairebé mai passa res pel carrer de les Cacàcies i no em queixo: si passa per Manigua, si passa per Felip II i, sobretot, si passa per la plaça del Congrés, que és el nostre fòrum per excel·lència, jo ja en tinc prou.

Dit això, la comitiva del Carnestoltes ha estat enguany nombrosa i alegre. Una mica pobreta en disfreses, trobo (sembla que cada any baixa una mica el to d'aquest aspecte), potser per allò de què costen diners i la gent no està per fer massa despesa o bé perquè la crisi, d'alguna manera, ens treu l'humor i les ganes de fer una mica l'indi. Permeteu-me aquest comentari tot i que jo soc una mica capitán araña, ja que no em disfresso mai. També s'ha de dir que el dia no acompanyava; no feia massa fred (altres anys s'ha hagut de ser ben valent per sortir a fer la rua) però el cel no lluïa. Bé, el que és veritablement important és que, de tant en tant, els veïns del barri, coneguts o no, anem fent coses en comú.

Aquí teniu una mostra de les fotografies que he fet. N'hi ha unes poques més a l'àlbum de Google+, no gaires, perquè encara vaig una mica tocat per la meva lessió de l'agost, em costa dur l'equip réflex i he utilitzat la càmera de butxaca, que no m'agrada gaire (la tinc per tal de dur-ne una sempre a sobre que permeti fotografies millors que les del mòbil) i no em fa patxoca fer reportatges amb ella.


La propera parada hauria de ser el diumenge de Rams, però aquesta celebració cada cop té menys parròquia (mai més ben dit) i no llueix gaire. Però no massa lluny hi seran les festes de primavera i després, atenció, la Mostra d'entitats i comerç del barri. D'aquesta em vaig perdre l'èxit inaugural de l'any passat per causes de força major, però en aquesta d'enguany penso ésser-hi sí o sí.

Ens anem veient, doncs...

dijous, 12 de febrer de 2015

Què us n'havia dit jo?

Fa poc més de dos mesos, vaig escriure sobre uns parterres que, ubicats fora del barri, però en el seu mateix límit, feien goig acabats de posar. I deia (podeu llegir-ho): «Doncs gaudim-hi ara, mentre hi hagi les valles de les obres perquè així que les treguin, els qui ho gaudiran seran els gossos, que ho deixaran tanquam tabula rasa en quatre dies». Ho escrivia el 5 de novembre. Avui som 12 de febrer, tres mesos després.

I aquí teniu el panorama:







És ben cert que no tot són els gossos. Està clar que la pèrdua de lluentor de la gespa pot ser deguda a la meteorologia rigorosa d'aquests darrers dies, però no és menys clara la mà (el cul, més ben dit) del millor amic del seu amo, però no del veí del seu amo. Si us hi acosteu (feu-ho passada una bona estona després d'haver esmorzat) comprovareu que no tan sols el cul hi ha intervingut: altres òrgans amb residus amoniacals han fet també la seva feina i allí a prop no hi ha qui s'aturi.

Evidentment, a més dels porcs amb gos, també n'hi ha un bon nombre de porcs no necessàriament provistos de gos, atès que els gossos, per si mateixos, no deixen burilles, paquets de tabac o fins i tot (ho podeu veure, no m'ho invento) closques d'ou.

I on és l'autoritat municipal? Doncs demaneu-li al senyor Trias o al regidor del districte (en aquest cas el de Nou Barris) perquè jo no la veig per enlloc.

En fi, ara vénen eleccions i sentireu als candidats -si més no, a alguns candidats- parlar de la fantàstica Barcelona que han fet. Aquí teniu, si voleu, material per demanar-els-hi algunes explicacions sobre la seva meravella.

Més aviat merda-vella